Crea atmosferes cà lides i Ãntimes a través d’unes obres que ens parlen de solituds, de silencis i d’enigmes per desxifrar. Els fragments atmosfèrics i aquosos descontextualitzats d'una totalitat, les parts accidentals que aïlla per incorporar-les com a motiu principal del discurs, esdevenen escenaris imprecisos i velats, immerses en camps evanescents i aeris que ens pertorben perquè no
els podem identificar.
Llocs buits, indrets silenciosos, a través dels quals un té la sensació de contemplar la matèria espiritual de la realitat perquè es queda només amb el més immaterial: ombres, batecs de llum i reflexos incorporis per tal de reflectir situacions somniades. Records emmagatzemats, plens de sensacions internes i intangibles emergeixen a la superfÃcie com a signes d'un cosmos misteriós. Unes cà lides teles que esdevenen el pòsit sobre el qual transparències i translucideses, revelacions i ocultacions, realitats i ficcions, creen jocs evocadors que exploren el
terreny d'allò insondables.
Joan Gil Gregori
Membre de l'associació internacional de critics d'Art